25 DE NOVEMBRE, ÉS UN DIA MOLT TRIST.
El 25 de novembre, dia internacional per l’Abolició de la Violència Masclista, és un dia molt trist. Tan trist com cada dia que mor una dona assassinada per un home.
Aquest home que assassina les dones, és el marit, la parella, l’ ex-parella, el repudiat, el rebutjat, el fracassat en el seu fur més íntim. És el covard. Aquest home que assassina les dones és un mal home.
Cada 25 de novembre fem resum del genocidi, feminicidi, de la barbàrie que pateixen les dones. El masclisme és una pandèmia de calibre mundial i la revolta que li plante cara no es pot fer esperar.
En aquesta revolta és imprescindible que fem equip, les dones i els homes dels pobles i ciutats d’arreu del món.
Avui és un dia molt trist com cada dia que una dona té por. POR a ser cosificada. POR a ser agredida. POR a ser violada. POR A CAMINAR SOLA PEL CARRER per l’amenaça invisible d’un atac masclista que es respira a la nit, a qualsevol indret solitari o als espais de predomini masculí. La POR és l’instrument que el patriarcat utilitza per sometre les dones.
Les dones viuen amb la POR que se’ls inocula des de que són xiquetes. POR que paralitza. POR que coarta la llibertat d’expressió, o acció.
Les dones maltractades tenen POR a denunciar. POR a que la denúncia no tinga credibilitat. POR per si les persones que estimen es converteixen en la diana dels atacs que van destinats a elles. POR a morir de la manera més bèstia.
LES DONES ASSASSINADES des de que es fan estadístiques, més de 1000 en 15 anys a l’Estat Espanyol, SÓN LA FLAMA DE L’ICEBERG.
Al sotabosc el drama silenciós és exageradament superior. No totes les dones maltractades, violades, abusades, moren. Segons les xifres, més 166.000 denuncies per violència masclista en 2017 consten a l’Estat Espanyol.
Xifres que evidencien la GRAN DIMENSIÓ DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES.
Les xifres oficials de violència de gènere, sols registren a les dones assassinades per les seues parelles o ex-parelles. I exclouen, com si no foren víctimes de la més despietada violència masclista, a les filles i fills, a les prostitutes assassinades, a les dones violades i assassinades per estranys.
No és pot consentir, no es pot silenciar la magnitud de la violència masclista. Hem de fer que se’ns activen totes les alarmes i totes les sororitats.
La principal causa de mort en les dones d’entre 15 i 44 anys, en tot el món, és la violència masclista. Més que el càncer i més que les guerres. Les dones joves assassinades augmenten any, rere any.
El que ens està passant a les dones, pel fet de ser dones, és molt greu. I sí, hem avançat en igualtat pel que fa a drets legals, però no tant pel que fa a drets reals.
Actualment l’educació sexual dels joves està en mans del negoci de la pornografia, a l’abast de qualsevol portador d’un mòbil. La pornografia és l’escola de màxima desigualtat entre dones i homes. És, per això, més important que mai, l’educació afectiva -sexual en igualtat i respecte.
La pornografia condueix als prostíbuls. Espanya és el primer país de la Unió Europea en consum de prostitució. Segons les estadístiques el 39% dels homes espanyols accedeix al sexe de pago. Els clients són cada vegada més joves. El 90% de les dones que es dediquen a la prostitució són forçades a exercir-la. Les dones prostitutes són objectes de compra i venda, rebutjades després d’usades. En España s’estima que 45.000 dones i xiquetes es troben en situació de prostitució. Tres de cada quatre dones tenen entre 13 i 25 anys. Qui paga per sexe considera que pot violar els drets humans de les dones prostitutes. La violència masclista amb les dones prostitutes no té límits. Les xiquetes i dones més pobres i més vulnerables són atrapades, segrestades, esclavitzades per les màfies de la tracta. Qui consumeix prostitució és còmplice d’aquest terrorisme contra les dones.
Hem de revertir aquesta societat patriarcal que no sols legitima el domini dels homes sobre les dones, sinó que perversament les culpabilitza de la seua desgràcia.
Tant és així que, quan una dona denúncia un maltractament en extrem de risc, l’ordre de protecció la vigila a ella, ella és qui s’ha d’amagar en un centre d’acollida, ella és qui ha de pertorbar la seua vida, ella és qui porta la polsera, ella és l’assenyalada.
No.
Hem d’exigir que es canvie el focus de la mirada. El vigilat, l’assenyalat, l’escoltat, l’identificat ha de ser el maltractador, el que assetja. Exigim que aquest canvi es produïsca en les ordres de protecció a les dones víctimes de la violència de gènere.
El homes que assassinen les dones tenen nom i cognoms i no mereixen cap anonimat que els protegisca.
Avui és un dia molt trist. Com qualsevol dia que una dona pateix la violència masclista.
No més vides furtades. Ens volem vives!
RESUM DEL MANIFEST 25 DE NOVEMBRE. PER L’ERADICACIÓ DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA
AJUNTAMENT DE PICANYA 2018.